Ai! Si les meves emocions em poguessin trucar…!
Llavors no caldria que m’avisessin a través de doloroses contractures; o m’enviessin senyals d’alarma amb esgarrifoses palpitacions; ni els faria falta deixar-me tota la nit sense dormir; ni tampoc caldria que es comuniquessin amb mi fent-me perdre l’interès en tot…
Si em poguessin trucar per telèfon, aparell al qual estic permanentment connectada, llavors tot seria més senzill!
Però no és així. I bé que ho sabem… Les emocions ens envien senyals a través dels canals que tenen al seu abast: el nostre cos, els nostres pensaments, les nostres emocions. I quan no les escoltem, llavors n’augmenten la freqüència. I si encara les ignorem, llavors augmenten la intensitat. Llavors aixequen la veu.
L’habilitat de reconèixer i expressar emocions i sentiments és imprescindible per aconseguir el benestar. Com a habilitat que és, es pot aprendre i entrenar. I només depèn de nosaltres fer-ho.
